Notícies

Collita de setembre.

2014-09-03 22:35

Semblen comprades però no ho són, les hem collit a s' hort i avui ens les menjarem per sopar cuinades al vapor.

JULIOL

2014-07-23 21:58

Juliol, setè mes de s' any en es calendari gregorià i té 31 dies, és es millor mes per a sembrar a s'hort verdures com ses bledes, ses carxofes, ses coliflors i altres cols, ses mongetes tendres, es naps i ses pastanagues; també podem sembrar endívies, maduixes i tomàtigues tardanes, peró no son ses úniques feines que convé i que podem fer aquests dies a s'hort, en es Parenostic pagès de 2014 hi trobam aquestes recomanacions i informació:

És es moment de recollir apis, fesolets verds, ciurons, tomàtigues, pastanagues, els cereals, es primers melons d' olor i alguna cíndria primerenca, noltros també esteim recollint pebrots, albergínies, algun cogombre, cebes, i carabasses... també carbassons i alfàbrega per amanir es tomaquets, ses ametlles també les anirem a collir durant sa lluna vella.

A causa de sa calor s' ha de tenir precaució a s' hora de regar, no ho hauriem de fer mai a ses hores de mes calor i haurem de donar aigua abundant, tampoc s' aconsella treballar sa terra durant aquestes hores de mes sol.

És es moment perfecte de tractar i tapar ses ceps perquè no es cremin i a es adobar es tarongers.

Tot açò i alguna coseta més: es moment de collir ses tàperes!, i un cop collides envinagrarles per poder menjarles en un parell de setmanes.

A socpetit.cat podem trobar dites del mes de juliol, jo he triat una que ens serveix de molt bon consell: 

Pel juliol, beure, suar i sa fresca cercar!.





grans iniciatives.

2014-04-21 20:35

Los inicios del reparto de frutas y hortalizas ecológicas

 

Todo tiene un comienzo y un porque. El reparto de frutas y hortalizas ecológicas directamente en la puerta del consumidor ya viene de lejos. Cajanature ha logrado el éxito  adoptando este sistema.

 
ENVIADO POR: ECOTICIAS.COM / RED / AGENCIAS, 17/04/2014, 12:02 H | (206) VECES LEÍDA
 

En la década de 1960 en Japón, Alemania y Suiza nació un nuevo tipo de sistema enfocado en la recolección y entrega semanales de vegetales, frutas, verdura, hortalizas e incluso leche o carne, todo ello como respuesta a los problemas de alimentación sana y de la urbanización de los suelos agrícolas.

Este sistema fue creciendo y llegó a Estados Unidos y Canadá, donde creció en popularidad. Tanto que se formalizaron más de 1500 grupos de productores-consumidores especializados en productos ecológicos.

En 2006 en el Reino Unido varios agricultores ecológicos decidieron que debido al bajo precio que recibían por sus hortalizas ecológicas vender directamente a los consumidores utilizando el mismo concepto pero llevando sus productos directamente a la puerta de sus clientes. Este concepto, llamado "Box Scheme" en el Reino Unido tuvo tanta popularidad que actualmente en el existen más de 500 empresas especialidades en "Box Scheme".

Importación de la idea

En 2005 la dirección de KernelExport se sentía que era una pena que de sus más de 18 referencias de hortalizas ecológicas, de las cuales el 90 % se exportaban fuera de España, no hubiese mejor un consumo. Al mismo tiempo, a través de los clientes en el Reino Unido se descubrió el exitoso "Box Scheme".

Pocos años más tarde, concretamente el 18 de octubre de 2007Kernel presento su nueva Tienda Online, Cajanature.com conjuntamente con el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y la Conserjería de Agricultura y Agua de la Región de Murcia, en el Centro de Congresos Víctor Villegas de la Región de Murcia para presentar la campaña de acciones informativas y de promoción de los productos de la agricultura ecológica. 

Inicio de la actividad

En febrero de 2008 abrimos nuestras puertas virtuales de Cajanature.com. Como todos los comienzos, fue difícil abrirse paso en el negocio, pero gracias a la confianza de los consumidores y al esfuerzo y dedicación de los trabajadores y productores asociados seguimos creciendo.

En 2012Cajanature cuenta con más de 4000 clientes y sirve semanalmente frutas y hortalizas ecológicas directamente a las puertas de los consumidores por toda España.

Queremos expresar el honor y placer que da servir y hablar directamente con nuestros consumidores.

Donde encontrar CAJANATURE:

Teléfono: 968 171 721

www.cajanature.com

info@cajanture.com

 

Flors de primavera.

2014-04-04 21:04

Aquesta primavera ha florit el codonyer!

PLANTES AROMÀTIQUES

2014-03-15 20:05

ROMANÍ: ( Rosmarinus officinalis) Planta mediterrania coneguda en usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb s' envers blanquinós, les flors blaves, petites i amb dos llavis molt marcats; pot florir tot l' any, si bé a la tardor i al principi de la primavera sol tenir una floració més abundant.

FARIGOLA: ( Thymus vulgaris) Petita mata amb les fulles lanceolades d' uns 5mm, les flors són rosades disperses per tota sa planta. A Eivissa viu a les timonedes i als savinars.

ALFABEGUERA: ( Ocimum basilicum) Herba de fulles oposades, ovades i de marge cencer o una mica serrat qu arriva a creixer uns 60cm, les flors de color blanc-rosat tenen el llavi superior dividit en quatre lòbuls i els estamps que sobresurten visiblement de corol·la, el calze és pubescent. 

HERBA SANA: ( Mentha suaveolens) Planta freqüent als sòls humits, amb fulles arrodonides i gruixades amb una nerviació molt marcada a l' envers covert de pèls. Durant l' estiu floreix en forma d' espigues ramificades de flors blanques i petites.

FONOLL: ( Foeniculum vulgare) Molt corrent dels camps de conreu abandonats i les voreres dels camins, es coneix per les fulles lacínies ( segments estrets), les floretes de color groc verdós i, sobretot, per l' aroma d' anís. L' època de floració abasta des del juny fins al novembre, les llavors seques s' empren en infussió o mastegades crues com a digestiu.

JULIVERT: (Petroselinum crispum) Planta herbàcia molt característica pel reconeixement culinari de què gaudeix. Les tijes són estriades i poden arrivar fins als 75cm d' alçada, les fulles triangulars i serrades de color verd lluent i les flors són umbel·les molt pedunculades i verdoses. Els fruits són ovoides i comprimits pel costat, floreix durant l' estiu i a Menorca sembrarla dia 31 d' agost li és molt favorable.

La voz del viento. (Documental).

2014-03-07 21:49

https://www.youtube.com/watch?v=zBVreCGeULc

CURIOSITATS SOBRE BOLETS

2014-02-10 19:11
 
(Aquest text és una col·laboració anònima que he rebut al Blog: -Moltes gràcies!, la comparteixo perque en pogueu gaudir tots. 
 
Com que hi ha llocs que no plou tant com a Menorca, a d'altres indrets aquesta ha estat una temporada rara.  Va començar que semblava que seria la millor del món, i en encabat s'ha anat esllanguint fins a ser de les dolentes.
Però dels bolets sovint se'n parla només per a separar els verinosos, per a explicar com tallar-los, o per fer-ne receptes. I si no ...no se'n parla.
Potser és perquè no surten als horts,  però aquest silenci és injust.
*Primer cal recordar que el ser viu més gran del món no és pas una balena. S'ha trobat un fong que s'extèn sota terra durant 965 hectàrees initerrompudes !!!  Amb un pes d'unes 600 Tones. És un "fong de la mel" que tenen a Oregó. Devia començar a extendre's ja abans de Crist.
*Segon a recordar. Els bolets NO són ni plantes ni animals, són un regne intermig, són "una altra cosa".  Amb una antiguetat de mil milons d'anys.
*Tres, els fongs no només són els bolets, la seva part més exterior, aparent, bonica i ...aigualida. Són mil.lers d'altres "invents" a vegades quasi bacterians. Pensem que, sense anar més lluny, sense els fongs NO tindriem Vi, Formatge, Cervesa ...o els Antibiòtics.
*Com que els bolets no tenen ni ulls ni orelles ens pensem que no tenen, per exemple, columna vertebral. Doncs sí, a diferència de les plantes que estan fetes amb Cel.lulosa, els fongs són fets amb Quitina.  O sigui, igual que les Gambes, els Insectes o les Aranyes. Caram, Caram!
*Ara parlarem de que són uns grans ecologistes. Doncs ho reciclen TOT.  Ells no mengen altres sers vius, però ells "mengen" matèria orgànica descomposta.  Fan molt més servei, sota terra, del que pensem.
*Van nèixer a les aigües. Uns pocs s'hi van quedar, avui encara. Els altres van pujar a les terres, potser abans i tot que els sers vegetals. Amb els quals sovint fan "feines" simbiòtiques. També amb algun animal, i evidentment amb l'home (que no vol dir, però, que sempre siguin ben rebuts) 
*I si pensem que les primeres Algues, els primers vegetals a "pujar al terra" i a fer fotosintesi, ho van fer precisament gràcies a la simbiosi amb Bolets(encara tots dos dintre l'aiguo).....sembla clar que sense ells ves a saber si mai hi hauria hagut plantes a la Terra. Poca broma! A aquelles époques hi havia poc oxígen a la Terra i van ser fonamentals aquests microorganismes que podien descomposar oxígen. Per a fer atmósfera.
*La Micorriza és encara un sistema potent de parasitisme entre fongs i les arrels de les plantes, que també en surten beneficiades.
*Hi ha cinc grans famílies de fongs. Els que donen bolets són només els Basidiomicets. N'hi ha unes ...30.00 espècies, conegudes !!!
*1000 espècies més, els Zygomicots, són els responsables dels Verdets que es fan amb les humitats. Però encara hi ha moltíssims més en el grup de les Trumfes o dels LLevats.
*Són una bèstia molt i molt resistent perquè creen una maranya entreteixida de cél.lules filamentoses (que mai podries destruir del tot) de la qual els bolets tan sols són una excrecència exterior pensada per a oferir les espores (reproductores) a  que el vent les escampi.
*En aquest sentit no es pot parlar de fongs mascles i famelles, però sí de "positius" i "negatius" doncs s'han de trobar dues espores diferents per a donar resultat. Cosa que passa quan "es busquen" mútuament a partir de les olors feromóniques que emeten.
*La verinositat d'alguns bolets més aviat és "defensiva". Però hi ha Fongs que estàn químicament pensats per atacar a travès d'Enzimes.
*Finalment, per avui, recordem que la Penicilina és un fong, però també ho són moltíssimes de les plagues dels cereals. La mateixa massa immensa aquella d'Oregó si es propaga tant és perquè ataca arrels de coníferes i mata els arbres (i quan cauen, se'ls menja)
*I que recollir Bolets per a menjar és una funció "cultural", geogràficament diversa, doncs hi ha moltíssimes poblacions al món que NO se'ls mengen pas.  La Gastronomia micótica és un invent ben sui generis. NO TAN evident com a nosaltres ens sembla

S' ALL

2014-01-20 13:54

BLAT DE MORO TRANSGÈNIC?

2014-01-19 19:27

https://www.ecoticias.com/alimentos/87714/medio-ambiente-definicion-noticias-contaminacion-cambio-climatico-calentamiento-global-ecologia-ecosistema-medioambiente-medioambiental-impacto-politica-gestion-legislacion-educacion-responsabilidad-tecnico-sostenible-obama-greenpeace-co2-naciones-unidas-ambiental-ingenieria-educacion-salud

CALENDARI LLUNAR 2014

2014-01-04 20:29

GENER: 

Lluna nova: dies 1 i 30.

Quart creixent: dia 8.

Lluna plena: dia 16.

Quart minvant: dia 24.

FEBRER:

Quart creixent: dia 6.

Lluna plena: dia 15.

Quart minvant: dia 22.

MARÇ:

Lluna nova: dies 1 i 30.

Quart creixent: dia 8.

Lluna plena: dia 16.

Quart minvant: dia 24.

ABRIL:

Lluna nova: dia 7.

Quart creixent: dia 15.

Lluna plena: dia 22.

Quart minvant: dia 29.

MAIG:
Quart creixent: dia 7.

Lluna plena: dia 14.

Quart minvant: dia 21.

Lluna nova: dia 28.

JUNY:
Quart creixent: dia 5.

Lluna plena: dia 13.

Quart minvant: dia 19.

Lluna nova: dia 27.

JULIOL:
Quart creixent: dia 5.

Lluna plena: dia 12.

Quart minvant: dia 19.

Luna nova: dia 27.

AGOST:

Quart creixent: dia 4.

Lluna nova: dia 10.

Quart minvant: dia17.

Lluna nova: dia25.

SEPTEMBRE:

Quart creixent: dia 2.

Lluna plena: dia 9.

Quart minvant dia !6.

Lluna nova dia: 24.

OCTUBRE:

Quart creixent: dies 1 i 31.

Lluna nova: dia 8.

Quart minvant: dia 15.

Lluna nova: dia 23.

NOVEMBRE:

Lluna plena: dia 6.

Quart minvant: dia 14.

Lluna nova: dia 22.

Quart creixent: dia 24.

DESEMBRE:
Lluna plena: dia 6.

Quart minvant: dia 14.

Lluna nova: dia 22.

Quart creixent: dia 28.

 

 

 

Tots els articles
Ítems: 1 - 10 de 28
1 | 2 | 3 >>